Vés al contingut
1

40 anys de les primeres Eleccions Municipals

Avui 3 d’abril de 2019, es compleixen 40 anys de les primeres eleccions municipals democràtiques. Un 3 d’abril de 1979 (era dimarts), la ciutadania de Pineda, com la resta de Catalunya i de tot Espanya, tornaven a les urnes per escollir democràticament els seus representants als ajuntaments. La darrera vegada havia estat el 1934.

 

El cens electoral de Pineda era de 7.677 electors. La població empadronada era d’11.837 habitants.

 

1
Pineda el 1974.

 

Els nombre de regidors a escollir era de 17. Hi havien 6 sessions / col·legis electorals:


Secció 1a: Casal de la Joventut, al carrer Justícia, 23-25 (Actual seu de Ràdio Pineda)

Secció 2a: Col·legi Mare de Déu del Roser, al carrer de Mar, 44

Secció 3a: (antigues) Escoles Municipals S. Joan Baptista, a la plaça d’Orient (actual Espai Educatiu Mestres Pijoan i Cutiller)

Secció 4a: Guarderia infantil de les Creus al carrer de Sant Jaume, 38 (actual Capella de Les Creus)

Secció 5a: Dispensari de Poblenou, a la placa dels Reis Catòlics (ja enderrocat)

Secció 6a: Local annex a la Parròquia de Poblenou, a l’av. del Mediterrani, 40


Les candidatures presentades van ser quatre, Convergència i Unió, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC – PSOE), Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i Unió de Pineda de Mar, partit independent liderat per Josep Aragonès que va havia estat alcalde durant l'època franquista i va ser escollit com a primer alcalde democràtic.

(A baix trobareu còpia de les paperetes)


Resultats

Vots emesos: 5.645

Blancs i nuls: 83


 

Partit / grup polític

 

Nombre de vots

Regidors

Unió de Pineda de Pineda de Mar

2.481 vots

8

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC – PSOE)

1.726 vots

5

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

715 vots

2

Convergència i Unió

640 vots

2

 

El nou Consistori es va constituir el 19 d’abril de 1979 i va estar format per 17 membres, 14 homes i 3 dones encapçalats per l'alcalde Josep Aragonès Montsant.

Les tres primeres regidores de l'Ajuntament de Pineda van ser Maria Lluisa Francisco de Unió de Pineda, Anna Bachs pel PSC i Lídia Barcons del PSUC.

 

Ple 1981
Els regidors i regidores electes del mandat 1979-1983 en el ple municipal. Font: Revista Contrapunt, núm 3 - 1981  (Arxiu Ràdio Pineda)


 

Pel que fa als regidors escollits van ser:

 

Unió de Pineda de Mar:

Josep Aragonès Montsant, alcalde

Pere Josep Grima Pérez

Josep Jové Aguilar

Joan Tutó Bonbehí

Manuel Delgado Romero

Maria Lluïsa Francisco Sicart

Josep Villaret Medrano

Josep Bancells Bota


 

PSC – PSOE:

Josep Lluís Fillat i Claver

Joan Sanitjas Amat

Emili Biosca Villarroya

Anna Bachs Morell

Miguel Losada Gómez


 

PSUC:

Lluís Puig Fernández

Lídia Barcons Reniu


 

Convergència i Unió:

Joan Flaquer Pimàs

Josep Estol Maresma

 

Aquesta documentació ha estat facilitada a Ràdio Pineda per l'arxiver municipal Francesc Roldán i Oleguer Massaguer.

 

1
Josep Aragonès i Montsant va ser escollit alcalde a les Eleccions Municipals de 1979.

 

 

1
La candidatura del PSC el 1979 (Foto facilitada pel llavors candidat i ex-alcalde de Pineda, Josep Lluís Fillat).

 

 

 

 

1

 

1

Documentació consultada.

AMPM –11/5: Llibre d’actes del Ple, número 51 (1977/1980)

AMPM – 223/7: Expedient de les eleccions


 

Les eleccions municipals a Espanya

Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els electes finalment votaven l'alcalde.

 

Durant la dictadura franquista, l'alcalde era nomenat pel govern en el cas de les capitals de província, o bé pel governador civil o el Cap Provincial del Movimiento Nacional. Els dos partits més votats foren el PSC-PSOE i el PSUC, tot i que els qui van obtenir més regidors foren CiU i Centristes-UCD. Tanmateix, socialistes i comunistes van obtenir la majoria d'alcaldies de les principals ciutats catalanes, les quatre capitals provincials i les ciutats del cinturó industrial de Barcelona (conegut electoralment com a cinturó roig).


 

El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió de Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). Font: Wikipèdia.