El perill invisible del cop de calor: com reaccionar i prevenir

L'onada de calor extrema que està afectant Catalunya aquests dies ha posat en alerta el sistema d'emergències mèdiques, que ja ha hagut d'atendre nombrosos casos de deshidratació i cops de calor. Més enllà de la sensació de xafogor, les altes temperatures continuades representen un risc. Per analitzar les implicacions d'aquest fenomen en el nostre organisme, Ràdio Pineda ha parlat amb Carme Aubanell, infermera referent en salut comunitària del CAP de Pineda.

Quan el cos perd el control tèrmic

Un cop de calor no és simplement tenir molta calor; és una fallada sistèmica de la termoregulació. Segons explica Carme Aubanell, es produeix quan el cos ja no és capaç de regular la seva pròpia temperatura interna a causa de l'exposició a una font de calor extrema. En aquest punt, el cos comença a acumular escalfor de manera descontrolada.

"La persona comença a agafar febre, fins i tot de 40 graus, i perd la capacitat de suar per refrescar-se. Pot arribar a quedar-se inconscient, obnubilada o desorientada", adverteix la infermera.

Com hem d'actuar davant d'una emergència?

Davant la sospita que algú proper està patint un cop de calor, la rapidesa de reacció és clau. Carme Aubanell recomana seguir un protocol d'actuació molt clar:

• Retirar la persona de la font de calor: Portar-la immediatament a l'ombra o a un espai fresc.

• Trucar al 112: Activar els serveis d'emergència de manera immediata.

• Refredar el cos progressivament: Aplicar tovalloles o llençols humits, especialment a la nuca i els turmells, evitant l'aigua freda de cop per no provocar un xoc tèrmic.

• Hidratació controlada: Si la persona està conscient, oferir-li aigua a petits glops. Si està inconscient, mai se li ha de donar líquid.

Mesures de prevenció a casa i al carrer

Per evitar arribar a situacions crítiques, la prevenció diària és fonamental. Això implica mantenir les llars fresques abaixant persianes durant el dia i ventilant a la nit, utilitzar roba de cotó i evitar l'exposició al sol.

Així mateix, cal fer un seguiment actiu de les persones grans que viuen soles, ja que sovint perden la sensació de set i són el col·lectiu més vulnerable d'aquest perill invisible.