Aquest animal està sent estudiat des de fa 20 anys pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. Aquest petit mamífer arborícola que fa la hivernació viu als boscos caducifolis i és un bioindicador per estudiar els efectes del canvi climàtic a Catalunya. El massís del Montnegre esdevé el punt més elevat de tota la serralada litoral. Tot i la seva situació mediterrània, les influències eurosiberianes que es manifesten en els racons més elevats i obacs del massís permeten acollir la població de liró gris més meridional i aïllada de la península Ibèrica. La instal·lació de caixes niu específiques en aquest espai des de fa més d'una dècada, faciliten la reproducció de l'espècie.
Segons diversos estudis liderats pel Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, els lirons del Montnegre viuen en condicions més adverses que els del Montseny. La fragmentació del bosc, la pèrdua de rouredes i fagedes, i l'augment de la temperatura mitjana anual (+0,6°C) han provocat una disminució de l'èxit reproductiu i una adaptació sorprenent: les femelles tendeixen a parir més mascles, que són el sexe dispersor, per afavorir la supervivència de la població.
Caixes niu per afavorir la reproducció
El Projecte Liró, impulsat pel Museu de Granollers, ha establert una xarxa de seguiment amb caixes niu que permeten estudiar la demografia, la reproducció i les tendències poblacionals d'aquesta espècie. Les dades obtingudes contribueixen al Living Planet Index de Catalunya, que mesura l'estat de la biodiversitat a llarg termini.
Els experts alerten que la conservació del liró gris és essencial per mantenir l'equilibri ecològic dels boscos catalans. A més de ser presa de carnívors com el gat salvatge, la seva presència indica la salut dels boscos. Per això, es reclama una gestió forestal més compatible amb la biodiversitat i una major sensibilització ciutadana.
Font: https://www.mcng.cat/uploads/aulet-16-04-liro.pdf