La Ruta del Poeta recupera la memòria històrica d’en Pep del Sant Pare
Alumnes dels instituts de Pineda guien la ruta literària aquest dissabte
Fons documental. Arxiu Municipal de Pineda

L’Associació Corriols prepara la caminada ‘Ruta del Poeta’ amb l’objectiu de recuperar el testimoni oral d'escriptors i personatges populars pinedencs. La ruta es farà dissabte i s’emmarca dins del Servei Comunitari de l’Ajuntament de Pineda. La ruta és prepara de forma conjunta amb els alumnes dels instituts Euclides i Coromines, que participen del disseny, la guia i la documentació del recorregut.
Joaquim Bonet, president de l’Associació Corriols ho ha explicat a Ràdio Pineda. Ha dit que la ruta vol recuperar la memòria de personatges històrics com en Pep Brugada i Vilaró, més conegut com a ‘Pep del Sant Pare’; un poeta singular i popular molt arrelat a Pineda.
Bonet ha explicat que es faran parades en diversos espais clau vinculats a la figura del Pep del Sant Pare. En cada punt s’explicarà la seva història i es llegiran i recitaran versos de la seva obra.
La Ruta es fa aquest dissabte amb sortida a les 10 del matí del Pati de Can Comas i tindrà una durada de 2 hores. És oberta a tothom. Per a més informació i inscripcions al web www.corriolspineda.com
El Pep del Sant Pare va ser un pinedenc ben particular, tenia amb una gran cabellera i amb una pipa i sempre ben vestit. Es recorda que el seu camp de pagès semblava un jardí. El seu tret més únic era un ram de ginesta florida que portava tot l’any a la solapa de l’americana, no va descobrir mai el secret de portar sempre un ram de ginesta florida durant tot l’any.
Molta gent a Pineda el va estimar com un home molt entranyable i bona persona, gran treballador i amant de Pineda i de Catalunya. D’ell és coneguda la poesia ‘Catalunya és una flor”.
Aquí us mostrem un parell de les seves poesies:
LA FLOR DE CATALUNYA
Catalunya és una flor
que la banya el mar i el sol;
a les muntanyes del Canigó
també hi canta el rossinyol.
La humanitat plegada
ara duu faixes de dol
i algun dia les portava
que brillaven com el sol.
I ara me n’he adonat
que unes faixes van brillant,
les que els fills de Catalunya
amb els cants van florejant.
Canteu, bons fills del poble,
nostres cants de rossinyol,
que la Pàtria us demana
perquè li doneu consol.
És la terra catalana
la terra del meu cor
on neix la clavellina,
la flor del meu amor.
L’encís de la nostra terra
entra en el meu cor
i m’hi neix una floreta,
la flor del meu amor.
Canteu, canteu, fills del poble,
que qui estima el seu bressol
la seva vida és tan noble
que pot brillar com el sol.
Ballem la flor de nostra terra,
que és la bella dansa de l’amor,
inspirada collint ginesta,
que porto sobre el meu cor.
Canteu, canteu, fills del poble,
que la Mare amorosa ens vetllarà,
perquè tots els fills de la terra
per un bon camí puguem anar.
LA GINESTA
Anar a cercar ginesta
és cosa tradicional,
la donzella ja n’escua
i el galant n’hi fa un ram.
Ella, ben eixerideta,
el xicot vol remerciar,
ell li fa una mirada
i li agafa les mans.
L’amor que aquell jorn s’escampa
ja mai més s’esborrarà;
la flairosa ginesteta,
que al cistell varen posar,
quan nostre Senyor la trepitgi
els donarà la felicitat.
LA FLOR DE LA GUÀRDIA
Un matí del mes d’abril
la Guàrdia contemplava,
quan de prompte una floreta
dalt la roca divisava.
Flor blanca que ets dalt aquesta roca,
paraules d’amor deixes anar,
si jo fos l’àngel d’aquesta Guàrdia,
corrent et vindria a consolar.
Et diria una poesia
que amb amor deixaria anar,
perquè l’àngel de la Guàrdia
amb secret me la va recitar.
Veuries l’estel que et guia,
prop la lluna el veuries passar,
quan rebries la sotragada,
poca cosa podries envejar.
I ara, adéu, floreta,
fins que et torni a veure en pujar
al cim d’aquesta roca
i el teu amor pugui escoltar.







