L’escurçó pirinenc resisteix al Montnegre en un context de regressió preocupant
Es troba a 50 metres d'altitud, la cota més baixa de la península.
Foto. Santi Poch
L'escurçó pirinenc ha trobat a la zona de la Vall de la Tordera i en una petita àrea de la Riera de Pineda, un refugi excepcional que desafia la seva distribució geogràfica habitual. Segons ha explicat Santi Poch, membre de l'entitat ecologista NatmonT, en una entrevista a Ràdio Pineda, aquest rèptil s'ha localitzat a només 50 metres sobre el nivell, la cota més baixa documentada de tota la península Ibèrica per a una espècie que, habitualment, habita en zones de muntanya, preferentment a partir dels 1.400 metres d'altitud.
La presència d'aquest animal a cotes tan baixes s'explica per les condicions climàtiques singulars de la Vall de la Tordera i petits sectors de la Riera de Pineda. Aquest entorn manté un ambient humit i fresc molt proper al litoral. Aquest fenomen de 'muntanya mitjana' a prop del mar no només beneficia l'escurçó, sinó també altres espècies de rèptils i amfibis com la sargantana roquera o el tritó palmat. Ho ha explicat Santi Poch.
Una espècie en regressió al Montnegre
Malgrat la importància científica d'aquesta població, l'escurçó pirinenc es troba en una situació molt precària al nostre territori. Santi Poch ha alertat que l'espècie ha patit una forta regressió en les darreres dècades, havent desaparegut totalment de municipis costaners de l'Alt Maresme com Sant Pol de Mar o Malgrat de Mar. Actualment, només queden tres nuclis consolidats al Montnegre a causa de dos factors principals com són la pèrdua d'espais oberts, i l'abandonament de les antigues terrasses agrícoles ha provocat que el bosc es tanqui, reduint les zones assolellades que necessiten aquests rèptils.
També cal destacar la persecució humana per por o desconeixement i els atropellaments accidentals. "Hem de canviar la perspectiva de veure l'escurçó com un enemic i passar a veure'l com un aliat i una joia de la nostra biodiversitat local que cal preservar", destaca Santi Poch.
NatmonT proposa un canvi de paradigma que inclogui tres accions clau: la protecció de l'hàbitat on viu l'espècie, la recuperació de prats i zones obertes, i una millor senyalització de caràcter preventiu a les zones amb més freqüentació humana per evitar picades accidentals, especialment quan es passeja amb gossos deslligats.
Recordem que la seva picada és perillosa i cal evitar tocar aquesta espècie i en cas de picada cal dirigir-se urgentment a l’hospital. La seva presència, discreta però significativa, és també un indicador de la salut ecològica del territori. Preservar-la és, en definitiva, conservar un patrimoni natural únic.
