Ment Jove: Tinc sospites que al meu fill li passa alguna cosa: quins passos he de seguir? (17/11/26)
Sigrid Fadrique explica que les famílies poden demanar ajuda sense saber quin és el problema. Recomana observar si les dificultats persisteixen, interfereixen en la vida diària i afecten diversos àmbits, sense comparar infants ni atribuir-los diagnòstics a partir de conductes puntuals.
La conversa presenta les vies de suport: parlar amb el tutor o tutora i valorar l’assessorament de l’EAP quan preocupen l’aprenentatge o l’adaptació escolar; consultar el pediatre i, si escau, accedir al CSMIJ quan preocupa la salut o el benestar emocional. Els circuits es poden complementar.
Fadrique alerta que les cerques a internet no són suficients per diagnosticar. Explica que cal valorar la història de desenvolupament, les dificultats actuals, els punts forts i l’afectació en diferents entorns, i demana prudència abans d’etiquetar infants i adolescents.
Fadrique parla dels ajuts per a alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, que poden cobrir algunes reeducacions i teràpies. Explica que cal comprovar els criteris, consultar els terminis oficials i preparar la documentació amb antelació, amb orientació del centre educatiu.
La psicòloga proposa observar i anotar què empitjora o alleuja les dificultats. L’escola pot adaptar el currículum, els exàmens o els deures, i a casa es poden ajustar les activitats, fer pauses i reprendre-les quan l’infant estigui més tranquil.
Fadrique resumeix que no cal conèixer un diagnòstic per demanar ajuda i recomana començar per l’escola, el pediatre o un professional. Si hi ha malestar intens o un empitjorament important, diu que es pot contactar amb els serveis sanitaris o l’escola per demanar que s’avancin les visites.
La psicòloga infantil i juvenil Sigrid Fadrique, entrevistada per Olga Diéguez, explica què poden fer les famílies quan sospiten que al seu fill o filla li passa alguna cosa. No cal tenir un diagnòstic per demanar orientació: convé observar si les dificultats persisteixen, afecten la vida quotidiana i apareixen en diferents àmbits. Fadrique descriu els circuits de suport escolar i sanitari, amb el tutor o tutora, l’EAP i el pediatre, i defensa el treball coordinat entre família, escola i professionals. També parla dels ajuts per a necessitats específiques de suport educatiu, dels criteris i terminis de sol·licitud, i de com observar les dificultats i adaptar les tasques a casa i a l’escola mentre s’espera orientació.

