La platja de Pineda, un espai d'usos canviants al #RecordaPineda amb l'Arxiu Municipal

Fotos i text: Arxiu Municipal de Pineda.

El front marítim de Pineda de Mar té una longitud de 2.820 metres. Els darrers fenòmens meteorològics, com la borrasca Glòria, les llevantades d’anys anteriors i les conseqüències del canvi climàtic, estan incidint en la pèrdua de platja.

Els viatgers que recorrien el territori català durant el segle XVIII deixen constància de l’ocupació marina a Pineda. L’any 1790, Francisco de Zamora, funcionari de justícia de Barcelona, ens diu que hi havia matriculats 100 persones i 22 barques de pesca. També alguns vaixells de més tonatge per fer el tràfec comercial.

El baró de Maldà, Rafel d’Amat Cortada i Senjust, constata que «els naturals porten la pesca a les ciutats de Barcelona i Girona àduc fins a Marsella, ocupant en la dita pesca vint barcas». Entre 1783 i 1794 es van construir cinc embarcacions d’entre 200 i 500 quintars. El 1885, el padró d’habitants recull 56 persones registrades (47 pescadors i 9 mariners); al 1935 seran 65 els registrats.

Al llarg del segle XX, l’ús d’aquest espai s’ha anat transformant

Ha passat de ser un espai de treball a esdevenir un espai d’oci. Durant la primera meitat del segle XX s’ha donat la convivència d’usos i activitats: xarxes esteses, pescadors traginant estris a la barca ( 1), nens formals a la sorra, les casetes de bany dels senyors per canviar-se ( 2), la parella de bous traient la barca de mar ( 3), els joves practicant esport, grup de famílies passant una jornada d’esbarjo ( 4).

A partir dels anys 60, l’oci esdevé l’ús hegemònic de l’espai i la primera ocupació: aglomeració, turistes i nacionals torrant-se al sol ( 5), patins, para-sols, hamaques ( 6), xiringuitos de mides i materials diversos, alguna barca ( 7). Els pescadors professionals amb llurs barques han buscat refugi als ports propers (Arenys de Mar i Blanes) i les úniques barques que hi ha varades a la sorra són d'afeccionats a la vela llatina i de pesca lúdica.