Un informe del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible alerta de la situació límit de la costa catalana
Foto de Fco. Castro. Arxiu. La costa catalana, també a Pineda, ha patit la disminució de sorra a les platges.
L'informe proposa canvis normatius i econòmics per resistir el canvi climàtic i revertir l'impacte humà al litoral. Amb una longitud d'uns 580 quilòmetres, és un àmbit territorial de gran importància: els seus 70 municipis abasten el 6,7% de la superfície del país però acullen el 43,3% de la població i concentren una part important de l’activitat econòmica, amb una referència especial al turisme. A més, acull hàbitats d’alt valor natural.
Situació límit de la costa catalana
L’informe, basat en l’anàlisi d’estudis i publicacions científiques recents, alerta que la costa catalana es troba en una situació límit i destaca la fragilitat dels seus hàbitats i dels serveis ecosistèmics. Així, des de l’any 2017, s’observa una regressió significativa de les platges en alguns sectors del litoral metropolità, amb taxes de regressió mitjana de fins a 9,8 m/any a Badalona i de 7,5 m/any a Montgat, i només un 20% de la costa disposa de prou espai d’acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar.
La reducció de cabals i de les aportacions de sediments dels rius està suposant regressions dels deltes a causa de l’erosió i de processos de subsidència, especialment al delta de l’Ebre, on s’observa un retrocés de la costa de més de 10 metres/any a la desembocadura del riu. La desembocadura del Llobregat, al seu torn, ha retrocedit gairebé 1 quilòmetre durant el darrer segle.
En aquest sentit, el treball recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 m3/any de sorra al litoral, majoritàriament a les platges de Barcelona, i alerta que la regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.
Mal estat de conservació de l'hàbitat marítim
D’altra banda, un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació i només un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable. També s’observa una regressió de les praderies de posidònia i altres fanerògames, els hàbitats rocosos dominats per macroalgues i el coral·ligen.
Costa massa urbanitzada
La gravetat de la situació de la costa també rau en la urbanització del litoral. El 59% de la franja costanera està urbanitzada en els seus primers 100 metres i hi ha planificada la construcció d’uns 120.000 habitatges nous, situació que està sent revisada per mitjà dels Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No Sostenibles, com el del litoral gironí, aprovat l’any 2021, que té previst evitar la construcció de 15.000 habitatges nous.
A més, l’informe subratlla que els impactes del canvi climàtic sobre la costa afectaran les infraestructures ubicades al litoral, ja siguin de transport (com la línia ferroviària R1 de Rodalies), d’energia, de sanejament o de comunicacions, els ports i les obres de protecció, moltes de les quals es troben en zones vulnerables al canvi climàtic.
Una crida a repensar la costa i a prendre mesures per garantir-ne la sostenibilitat
L’informe assenyala que l’aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, l’aprovació del Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sostenibles del litoral gironí i l’impuls del Pla de Revisió dels Sòls No Sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar i del Pla de protecció i ordenació del litoral constitueixen passos importants per a l’ordenació i gestió del litoral.