Vés al contingut
1

Acaba un estiu molt complicat pel que fa a la prevenció i extinció d'incendis forestals

 

Fotos. Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.


 

El Maresme s’ha caracteritzat per dos períodes ben marcats, el primer al voltant de Sant Joan amb nombrosos incendis, relacionats amb activitats lúdiques. El més important, el dia 24 de juny a Argentona. El segon període més tranquil marcat per un elevat risc d’incendis generalitzat, però van arribar algunes pluges i per tant va baixar el risc.

És la comarca de la demarcació on més deficiències en línies elèctriques s’han detectat i la segona on més dissuasions de conductes de risc s’han produït, destacant els 27 casos d’eines professionals generadores de guspires.


 

La campanya del PVI constata el 2021 com l’estiu més difícil en la prevenció i extinció d’incendis forestals de l’últim decenni

Aquest estiu ha estat el més elevat tant en nombre d’incendis forestals com de dies d’alt risc extrem en el conjunt de comarques de Barcelona des del l’any 2000. Aquests dos valors mostren que ha estat un any molt difícil per a la prevenció i extinció d’incendis forestals, segons dades de l’informe final de la campanya 2021 del Pla d'informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona.

D’acord amb les dades registrades a la memòria del PVI, des del 18 de juny fins a l’1 de setembre, a les comarques barcelonines s’han registrat un total de 244 incendis forestals que han afectat una superfície total de 1.973,5 hectàrees, una superfície forestal afectada que és la tercera més alt de la sèrie des de l’any 1996. La majoria d’aquestes hectàrees corresponen a l’incendi de Santa Coloma de Queralt (Tarragona), que va afectar 1.678,9 hectàrees a la demarcació de Barcelona, als municipis de Bellprat, Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles.

La campanya del PVI, organitzada per la Diputació de Barcelona amb la participació de 273 ajuntaments, 124 agrupacions de defensa forestal (ADF), 9 federacions d'ADF i el Secretariat de Federacions ADF de Catalunya, s’ha desenvolupat per un equip de 262 persones: 93 unitats mòbils que han realitzat tasques d’infor­mació preventiva, dissuasió d’infraccions, detecció de punts de risc i revisió d’infraestructures de prevenció d’incendis, així com amb els 18 punts de vigilància fixa i les 63 càmeres de vi­deovigilància integrades al dispositiu, propietat d’ADF i federacions d’ADF

Aquest any, l’equip d’informadors i vigilants han sensibilitzat sobre prevenció d’incendis a 68.724 persones, la dada més alta de la història del PVI per segon any consecutiu. També s’han pogut inspeccionar 3.101 punts d’abastament d’ai­gua de prevenció d’incendis forestals, un nombre molt similar als inspeccionats el 2020.

El personal del PVI ha notificat 287 infraccions a la norma­tiva d’incendis, d’aquestes, en 261 ocasions s’ha detectat l’infractor i l’efectivitat en la dissuasió ha estat del 90,4 %, evitant-se així 236 situacions de risc d’incendi. Cal destacar que un 35,9 % de les in­fraccions han estat relacionades amb l’ús de maquinària que pot generar guspires, sense l’autorització pertinent, i que un 28,9 % han correspost a barbacoes fora de normativa.

Pel que fa als punts de risc, s’han detectat un total de 592 abocaments inflamables, un 32,4 % més que la campanya anterior, la gran majoria localitzats en camins, pistes o dins el bosc. A més a més d’aquests abocaments s’han retirat del medi natural un total de 3.235 petits abocaments inflamables no comptabilitzats en l’estadística anterior. També s’han detectat un total de 186 incidències en línies elèctriques, un 116,3 % més que en la campanya anterior, provocades en un 80% dels casos, per la vegetació que contacta amb els conductors o amb el suport.

Totes les dades recopilades pel PVI s’han difós a través d’una interfície web, oberta a tothom i on es poden generar multitud de consultes, i que s’han anat actualitzant diàriament per primer cop en la història del PVI. Es pot consultar a [https://pvi.cat/informes]  

Una novetat important per al PVI ha sigut el reconeixement del dispositiu com a alertant qualificat del telèfon d’emergèn­cies 112, fet que facilita la coordinació de tots els agents competents davant qualsevol emergència.

 

1

 

1

 

1