Vés al contingut
1

Els pagesos del Maresme demanen protegir el Pla de Balasc, entre Pineda i Santa Susanna

 

 

La Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda i Unió de Pagesos vol salvaguardar aquest espai agrari. Asseguren que al Maresme només hi queden espais així a Pineda i Santa Susanna, les Cinc Sénies de Mataró i el Delta de la Tordera a Malgrat de Mar. El Pla de Balasc té una llargada d'1 quilòmetre i segons els pagesos «és el rebost per a la producció d’aliments frescs i de proximitat i també és un connector territorial i paisatgístic entre la costa i els contraforts del Montnegre». Asseguren que és una garantia per a la salvaguarda del litoral, lliure de la urbanització i amb una platja encara poc transformada i per tant «és un sector clau en l’equilibri territorial de Santa Susanna i de l’Alt Maresme».

 

1


 

Un projecte de l'Ajuntament de Santa Susanna preveu obrir un vial de 15 metres d’amplada, i aquest pagesos s'hi oposen. Asseguren que suposarà perdre els primers 10 metres de franja agrícola i afectarà als conreus «per fer-los desaparèixer de manera definitiva». Diuen que «només volen crear accessos per a transformacions futures, amb una gran pas subterrani i un gran aparcament de vehicles a la platja».

 

1

 

Els pagesos han convocat una xerrada informativa aquest dissabte a la Plaça de Catalunya de Santa Susanna a 2/4 de 12 del migdia on volen manifestar el seu rebuig al projecte i preservar l'espai agrícola.

 

1

 

 

El Pla de Balasc (segons Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona)

És la zona agrícola millor conservada del terme municipal de Santa Susanna. Comprèn una zona d'unes 90 ha aproximadament, entre la carretera N-II, al nord-oest, i el mar, al sud-est, i la riera de Santa Susanna, al nord-est i el límit del terme municipal de Pineda de Mar, al sud-oest. Nombroses masies històriques de la zona encara mantenen la seva activitat agrícola, especialment dedicades a l'horta i altres plantacions de regadiu. Els camps, els camins, com el camí del Mig o el camí de Perafita, i les finques s'han anat configurant, amb certa regularitat geomètrica, entorn de l'agricultura en una zona plana a escassos 2-4 metres sobre el nivell del mar. Gràcies a aquesta activitat econòmica i l'absència de grans construccions modernes, s'ha mantingut el paisatge rural d'aquesta zona, a diferència del Pla de la Torre, a l'altra banda de la riera.


 

Observacions

El Pla d'Ordenació Urbanística vigent (1982), considera el Pla de Balasc i el Pla de Malgrat (Pla de la Torre) com a Sòl d'Alt Valor Agrícola (clau 23a), amb la qual cosa es preveuen dues actuacions per protegir-los: restriccions en l'edificació i ordenació agrícola. Segons l'article 283è les condicions d'ordenació (camins rurals, ordenació de les aigües, infraestructures) s'hauran de desenvolupar en un Pla Especial específic.

El veïnat "reuneix condicions de conjunt arquitectònic popular junt amb el de "lloc de pintoresca situació" amb un panorama de singular interès i que cal protegir com a paisatge". Malgrat això fa uns anys s'hi va construir el l'autopista C-32 del Maresme, al nord, i una subsestació elèctrica, al sud, que han malmès aquest caràcter genuí.