Vés al contingut
1

El missatge d’una jove de Pineda que ha perdut el pare per COVID-19

Josep Cassola i Andrea Cassola. Foto cedida per l'Andrea.

 

L’Andrea Cassola, de 24 anys, ha vist morir el seu pare, Josep Cassola i Macià, de 63, veí de Pineda de Mar, després d’un dur recorregut per hospitals i 35 dies a l'UCI. L’Andrea ha contactat amb Ràdio Pineda perquè fem arribar el seu missatge a la població i prenguem consciència del perill i la gravetat que suposa aquest virus. L'equip de Ràdio Pineda expressem a la família el nosre condol i tot el nostre suport. Aquest és l'escrit que ens ha fet arribar:

 

La COVID no ens ha tret la llibertat, com molts diuen, la COVID ens ha arrencat al meu pare de sobte amb tan sols 63 anys, deixant enrere una dona de 61 anys i uns fills de 39 i 24 anys. El meu pare, el nostre heroi capaç de fer front a tot, el nostre pilar va lluitar per la seva vida durant 35 dies a l’UCI passant per 4 hospitals, per Calella, Sant Cugat, Barcelona i Mataró.

 

Ell no volia marxar, ell volia tornar-nos a veure i així ho va intentar amb totes les seves forces durant més d’un mes fins que el seu cor va dir prou. Fent gala fins a l’últim moment del seu caràcter i de la seva personalitat lluitadora, resilient fins al final. Tenia tant per fer, tantes ganes de viure, amb el seu somriure irradiava llum allà on anava. No mereixia aquest final i d’aquesta manera, és per aquest motiu que avui el recordem amb aquestes paraules. Aquí va el nostre homenatge cap a tu.

 

Carta al pare

Papa des del teu escriptori t’escric aquestes lletres per poder calmar el dolor, si es que es pot. Aquest lloc tan teu, ple dels teus papers, dels teus comptes i dels “Andrea, quan siguis gran ja entendràs que són tots aquests papers”, on m’ensenyaves junt amb la mama a fer els deures, el teu racó amb les fotografies del teu equip de l’ànima, l’Espanyol. Fotografies de moments feliços que avui s’ennuvolen amb tan sols mirar-les.

 

Papa, encara no ens fem a la idea que no estàs, no vull pensar que ja no estàs. Segueixes aquí, al nostre cap, a la nostra sang, al nostre cor. I a les nostres victòries i a les nostres derrotes també estaràs. Per què pensar que no estàs tan sols per què no puc veure’t? Vull creure que segueixes aquí encara que no et pugui veure, perquè et sento.

 

El dia que vas haver d’obrir les teves ales els teus amics del club, Padel Santa Susanna, et van fer un homenatge per les xarxes socials. Tots coincidien que erets l’alegria del club, una persona entranyable capaç de canviar l’estat d’ànim de la gent amb tan sols un somriure.Una persona amb llum pròpia comentaven.

 

Veí de Pineda de Mar i amic de tothom, entrenador de la Penya Blanc i Blava de Pineda de Mar durant molts anys. Amic de Mercabarna, del Sindicat de Pineda de Mar, de Banyoles i Tona on hi anaves tants anys a fer mercats.

 

Sempre has estat per ajudar a tothom sense demanar res a canvi, fent-nos la vida molt més fàcil, així eres tu. Però, des que no estàs, la vida no és la mateixa ni s’assembla, els teus néts segueixen preguntant dia a dia si estaràs dormint en un núvol o jugant amb els àngels, i clar està, allà estàs, somrient a tots com ho feies aquí avall.

 

I el més important, el Sergi i jo prometem cuidar de la mama tant com ho feies tu, que ja es dir..

 

No hi ha res més teu que el somriure... T’estimem fins al cel i molt més.”

 

 

Mentre tu et preocupes intentant ser més per Nadal sense que ningú s’assabenti, comentant que s’està perdent la teva llibertat, hi ha famílies com nosaltres que donarien la vida per poder parlar amb els seus familiars a través d’una videotrucada. Per ell i per totes les famílies que estan patint aquesta terrible pandèmia....

 

Andrea